Amortitzar abans la hipoteca serà més barat

La majoria dels grups polítics ha acordat al Congrés abaratir les amortitzacions anticipades de la hipoteca dins del text de la nova llei de crèdit immobiliari. En el cas d'una hipoteca variable, el text legislatiu que va deixar el llavors ministre Guindos ja rebaixava aquestes comissions fins a eliminar-les a partir dels tres o cinc anys de vida de la hipoteca, segons s'hagués pactat amb el banc. Si s'acordaven cinc anys, en aquest temps el client havia d'abonar un 0,25% del capital reintegrat anticipadament. Si es pactaven tres anys, llavors la comissió ascendia a 0,50% durant aquest període. Ara aquestes comissions de 0,25% durant cinc anys i 0,50% durant tres es rebaixen a la meitat: 0,15% i 0,25%, respectivament. En la legislació en vigor, una norma de 1994 fixava el sostre de les comissions en el 1%. I una altra de 2003 ho col·locava en el 0,50% per a tots els préstecs concedits a partir de llavors.

En el supòsit d'una hipoteca a tipus fix, molt més cara per al banc perquè ha de cobrir-se del risc de canvis en els tipus d'interès, el cost d'aquestes comissions també es retalla a la meitat. En la proposta de Guindos estaven en el 4% durant els 10 primers anys i el 3% en la resta. Ara el gruix dels partits ha acordat que se situïn en l'1,5% i el 2%, respectivament. En l'actualitat no existeix límit legal algun per a les comissions d'amortització anticipada en les hipoteques a tipus fix.

Aquest acord es recollirà en la futura llei de crèdit immobiliari que ultima el Congrés i que s'espera que es voti dimarts que ve dia 11 en la comissió d'economia per remetre-ho després a una votació en l'últim ple de l'any, probablement el dia 20 de desembre. A continuació, haurà d'aprovar-se en el Senat per després tornar al Congrés. La intenció és que entri en vigor a principis de l'any que ve. Podemos s'ha negat a recolzar aquest text perquè considera que és insuficient.

D'altra banda, en imposar que els bancs hagin de desemborsar l'impost d'actes jurídics documentadosse va crear un problema: una entitat podia aprofitar-se que un altre banc hi havia ja pagat els costos de signar la hipoteca per intentar atreure al client en millors condicions. Es creava així una via per a la competència deslleial. De manera que els diputats han consensuat que hi hagi un repartiment de les despeses en la subrogació de la hipoteca. Bàsicament, l'entitat que es queda amb el client haurà de compensar a l'antiga pagant-li pels costos de constitució de la hipoteca en funció dels interessos que ja hagi desemborsat el client. És a dir, si el client ha pagat un 20% de tots els interessos que anava a pagar pel crèdit, llavors la nova entitat haurà d'abonar el 80% dels costos de la hipoteca.

Encara que hi ha un principi d'acord, els grups parlamentaris no han tancat encara com concretar la retroactividat de la llei. Es corre el risc que si s'apliquen als crèdits ja signats els nous requisits que fan més difícil iniciar el procés d'execució de la hipoteca s'acabi amb una nova onada d'embargaments. Aquests es trobaven paralitzats per una sentència europea que deia que la legislació a Espanya era abusiva. I si se'ls aplica la nova llei podrien reprendre's els processos.

Font: El País