La inflació de l'eurozona puja al 1,1%, el nivell més alt des de 2013

51 mesos després, la inflació de l'eurozona abandona la zona zero. Eurostat, l'agència estadística de la UE, va estimar aquest dimecres l'IPC de l'euro en l'1,1%, el nivell més alt des de setembre de 2013 i cinc dècimes per sobre de la dada de novembre. Els índexs estan encara molt lluny de l'objectiu del Banc Central Europeu, el 2% -, però els riscos de deflació han quedat definitivament enrere gràcies, al repunt del petroli. I tot i així, l'indicador més fiable de l'evolució dels preus -la inflació subjacent, sense comptar amb l'energia, i sense els elements més volàtils- segueix en el 0,9%, tot just una dècima per sobre de novembre.

Els preus són miralls. I la inflació de l'eurozona reflecteix diverses històries per explicar. La fonamental és la del repunt del petroli, del 2,5% en un sol mes. Però hi ha moltes altres. L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca i del seu promès estímul fiscal tirarà a l'alça del PIB mundial amb l'ajuda de la política econòmica xinesa: els analistes esperen pujades de preus per aquest flanc.

Però és lògic que una alça de mig punt en un sol mes encengui les alarmes en un continent tan marcat per la fòbia alemanya a la inflació. La pujada dels preus té efectes positius, però també negatius: així són les coses, sempre, en les procel·loses aigües de l'economia. El repunt de la inflació que s'espera al llarg de tot 2017 minarà un dels pilars de la mediocre recuperació europea: el consum privat. Alhora, pot ser el catalitzador d'un increment salarial en economies com l'alemanya, que mai acaba d'arribar però que seria molt beneficiosos per a l'eurozona en el seu conjunt.

Ben May, d'Oxford Economics, explica que un repunt de la inflació "podria crear un cercle virtuós", que permetés al BCE una sortida gradual de les seves polítiques no convencionals i donaria una mica d'aire als comptes de resultats dels bancs. La mala notícia és que això es deixaria notar també en un repunt dels tipus d'interès del deute, amb els països, el sector financer, les empreses i les famílies encara molt endeutats a Europa. I podrien provocar un repunt de l'euro: mala notícia per a les exportacions.

Tot això està encara lluny: la realitat és que, malgrat el repunt, la inflació europea segueix a l'entorn de l'1%. I les últimes alces són gairebé purament estadístiques: "L'acceleració de la inflació s'esperava, es donava per segura", segons Capital Economics. Però l'economia europea porta encara molt plom a les ales; els índexs de preus tan sols diuen que el pacient millora, però la malaltia segueix aquí

Font: El País