Les famílies paguen 40.000 milions menys en interessos que el 2008

Les llars espanyoles van pagar el 2017 uns 40.000 milions d'euros menys en interessos que el 2008. Semblant estalvi es deu a dos factors: d'una banda, la política del BCE, que ha enfonsat en terreny negatiu l'euríbor. Això ha provocat que el tipus mitjà que abonen les famílies baixi, en comptar amb hipoteques de tipus variable, des del 5,97% del 2008 al 2,16% el 2017. D'altra, la retallada del deute que van fer les famílies durant la crisi, sobretot amortitzant hipoteques. L'estalvi per interessos és tan elevat que la xifra fins i tot duplica la caiguda de rendes que van arribar a patir les llars durant la Gran Recessió.

El pagament d'interessos de les famílies espanyoles va tornar a retrocedir en 2017. Segons les estadístiques de l'INE, aquesta partida va baixar fins als 15.383.000, enfront dels 17.117.000 de 2016 i els 54.561.000 que es van desemborsar el 2008, any en el qual la deute de les llars va superar el 80% del PIB amb un tipus mitjà de gairebé el 6%. Una dècada més tard, el deute se situa en el 61% i el tipus en el 2%.

En 2017, l'estalvi per interessos de les famílies va pujar a 39.178.000 respecte al 2008, gairebé el 4% del PIB, pràcticament el mateix que es destina a Educació o més del doble del que es gasta en prestacions d'atur. I el que és més important: duplica la caiguda que van patir les rendes de les llars a la crisi, que va ser de 21.694.000 el 2013 respecte al 2008. Si no hagués estat per aquest alleujament, el dany hauria estat molt més gran. En proporció al PIB, la càrrega d'interessos és la menor des que arrenca la sèrie el 1996.

A això cal descomptar el poc que guanyen els espanyols pels seus estalvis: les famílies han passat d'embutxacar 29.063.000 pels interessos dels dipòsits a només 4.247.000. Malgrat que les llars estan perdent 24.816.000 en rendiments de l'estalvi, la xifra és molt menor que els 40.000 milions que en el seu conjunt deixen de pagar. Així, fins i tot havent restat aquests imports, les famílies espanyoles són, en termes nets, grans beneficiàries dels tipus baixos, ja que tenen molta més deute que estalvi en dipòsits. Al contrari que les llars alemanyes, que surten perdent.

En definitiva, es tracta d'un traspàs de rendes des de les llars amb estalvi als endeutats, dels creditors als deutors. El mateix BCE ha destacat que els espanyols són els que més s'han beneficiat d'aquesta política, gràcies al fet que el gruix de la seva deute hipotecari està en tipus variables.

Font: El País